Qui és Meri Gil?

Meri Gil (Meritxell Gil - Vic, 1978) és llicenciada en Història de l'Art, dibuixant i escriptora. Actualment està realitzant un Màser de Gestió Patrimonial a la universitat de Girona i treballant en nombrosos projectes. També dóna classes i tallers d'història de l'art a Girona, on resideix actualment i on se situa tota l'acció d'aquest, el seu primer llibre.

L'interès per l'art i la seva obstinació per canviar la percepció elitista de la creació artística dels nostres dies, l'ha empès a escriure articles humorístics que, sense renunciar a la rigor, publica a la seva web: http://www.merigil.blogspot.com/.

Recentment el seu interès pel fenomen dels Webcomics l'han portat a publicar el seu propi webcomic: Doblegorra i La Calva (S'espera la tornada al "ring de la cultura" dels seus peculiars protagonistes en uns pocs mesos).

Què és "Cómo llegué a odiar a mis compañeros de piso"?

Un dels llibres més divertits de l'any. A "Com vaig arribar a odiar els meus companys de pis", Meritxell Gil ens explica les divertides anècdotes de més de deu anys vivint en pisos compartits (A Girona, des del 1998 fins 2008).

Combinant una àgil narració amb humor gràfic i pàgines d'historieta, l'autora no deixa escapar res: casolans miserables, estudiants erasmus, zulos, agències pirates, crucifixos a sobre del llit, addictes a la brutícia ... Tant si hem compartit pis, com si hem tingut a algú a prop que ha viscut aquesta experiència, no deixarem de riure amb aquest amè llibre.

No s'admeten gossos ni en Toshi (¡sobretot al guillat d’en Toshi!).

QUÈ ÉS "CÓMO LLEGUÉ A ODIAR A MIS COMPAÑEROS DE PISO"?

QUI ÉS MERI GIL?

EL RACÓ SERIÓS

EL RACÓ SERIÓS - MÉS ENLLÀ D’UN LLIBRE D’HUMOR

Al llibre es tracten alguns temes d’actualitat. Aquí en citem alguns que es poden desenvolupar en qualsevol sentit; un debat, una entrevista, un article, un taller, una xerrada, una exposició..:

- Compartir pis és una opció o potser una obligació?
- Hem augmentat la línia d’edat del que és una persona jove per que no ens resulti tant escandalós parlar de precarietat als 35 anys?
- Hem normalitzat el fet que els joves visquin precariament? Influeix això en que cada dia esdevinguem pares i mares més tard?
- La convivència intercultural a través dels Erasmus al nostre país: el xoc cultural.
- Hi ha sempre bona relació entre companys de pis? Podríem arribar a parlar de violència domestica? Quan les desavinences arriben a esdevenir agressions tant verbals com físiques. Com prevenir o solucionar conflictes. Haurien de tenir present aquests casos els assistents socials?
- L’assajament sexual als pisos compartits mixtes és una realitat?
- La experiència de la convivència afavoreix el creixement personal.
- Els propietaris i els llogaters: Tòpics antics i realitats actuals.
- Estafes: Les agencies fan la feina que prometen per contracte?
- És la clientela jove i estudiant conflictiva per les agencies?
- Els joves s’alimenten bé quan son fora de casa? La cuina als pisos compartits.
- Els joves fins els 35 anys saben tenir cura d’ells mateixos? La realitat als pisos compartits.
- Els joves saben fer les feines de la llar? Els nois són més maldestres que les noies? Algunes experiències en pisos compartits mixtes.
- ...