Un dels llibres més divertits de l'any. A "Com vaig arribar a odiar els meus companys de pis", Meritxell Gil ens explica les divertides anècdotes de més de deu anys vivint en pisos compartits (A Girona, des del 1998 fins 2008).
Combinant una àgil narració amb humor gràfic i pàgines d'historieta, l'autora no deixa escapar res: casolans miserables, estudiants erasmus, zulos, agències pirates, crucifixos a sobre del llit, addictes a la brutícia ... Tant si hem compartit pis, com si hem tingut a algú a prop que ha viscut aquesta experiència, no deixarem de riure amb aquest amè llibre.
No s'admeten gossos ni en Toshi (¡sobretot al guillat d’en Toshi!).
0 comentarios:
Publicar un comentario